Transflores la ruta 66 d’Indonèsia

Flores, l’essència del país amb tant sols una moto i una motxilla.

El que no vam arribar a imaginar mai era com se’ns quedaria de quadrat el cul i com és possible poder arribar a punxar tantes vegades la roda d’una moto. Era la ruta 66 o la 666?

Però Flores? on coi és això? Bali no, no? Efectivament, no. Lluny de Bali, més cap a l’est, direcció a Austràlia perquè ens entenguem. És una illa poc explorada ni explotada. Un plaer a mans dels privilegiats que tenen prou temps per explorar el país amb una mica de temps i sortir-se de l’estàndard viatge a Indonèsia.

Transflores, la 66 d’Indonesia

Transflores és la carretera principal que recorre l’illa transversalment. És el canal principal de comunicació i una gran oportunitat per veure el dia a dia d’una illa colonitzada per portuguesos i actualment catòlica a diferència de tantes altres.

Envoltat de plataners, bambú, eucaliptus o altres espècies, fan que a vegades et trobis immers la naturalesa pura. Vistes de volcans, muntanyes altíssimes, núvols, boira i de tant en tant, alguna ciutat. Pel camí, mil bitxos. Abunden vaques i cabres amb metre i mig de corretja perquè puguin pasturar però no escapar-se. Gossos, a dojo així com pollastres lliures creuant la carretera i alguna sergantana i una pell de serp que també vam veure, nyam!

Fer la transflores no és viatjar d’un lloc a l’altre. És fer el camí, mentre viatges, vius, no només et transportes i això ho notes, perquè ho vius, perquè el paisatge i la gent et desperta i remou. Res de transportar-se, viu-RE-LA!

Com torejar-la

Penso que per sentir l’essència la millor solució és la moto. D’ofertes i preus, com sempre, per triar i remenar. Nosaltres vam decidir que amb una sola motxilla per 5 dies ja en teniem prou així que vam deixar-ne una a l’hotel de Labuan Bajo i vam llogar una sola moto pels 2 i per la motxilla.

El cul quadrat

T’imagines estar hores i hores mirant a la dreta i a l’esquerra veient paisatges, animals i gent que et deixen amb la boca oberta però estar assegut en un quadradet petit on diguem que les galtones sobrecobreixen l’espai? Doncs sí, així és com se sent un al cap d’unes hores de seure a la part posterior d’una scotter i sense moure’s. És més incòmode que seure a la cadira de la feina 8h al dia, ho confirmo.

Estem parlant, exactament, d’aquest espai:

Vam aplicar-nos la norma de canviar cada hora. Una hora conduint, una hora de copi. El de davant conduïa i tenia vistes privilegiades, el de darrere anava amb la maleta, mig cul fora el seient i relaxat, amb els ulls tancats o mirant les musaranyes, el que volia. Però sí, si al principi no es nota i l’adrenalina ho cura tot, al cap d’unes hores de viatge, la sensació de seient dur i cul quadrat es fan més que evidents.

Ara, la pasta és la pasta i estalviar-se el lloguer i la gasolina d’una segona moto i el poder anar conversant van fer-nos prendre aquesta decisió que no oblidarem fàcilment 😛 .

La carretera

L’asfalt a vegades es pot trobar en bones condicions, i d’altres, doncs no 🙂 . Hi ha algun forat però no masses i el més destacable és la quantitat de curves que hi ha que et permeten disfrutar del plaer de conduir 😀 .

El recorregut és senzill i és impossible perdre’s la veritat. Ara, no esperis fer més de 40-50Km l’hora, la carretera no ho permet. I si algú et diu que vagis amb compte amb les curves, fes-li cas, té raó. N’hi ha alguna de molt tancada! Però és tant simple com no anar com un esbojarrat. Això sí, no t’embobis amb el paisatge tampoc!

Ruta

El detall de la ruta i les aventures el pots trobar en aquest post (link pendent, ho sento).

El punt de sortida i arribada és Labuan Bajo, aquí pots trobar més info.

Punxades i més punxades

Com és possible? Ja torna a anar malament!

Quantes vegades ho vam dir i quantes vegades vam inflar les rodes de la moto o vam arreglar punxades… Doncs reparar la roda moltes, 5 en concret si no comptem l’últim dia que vam fer un super-combo de punxades. És a dir, una per día com a mínim. Com podia ser? si la carretera no estava tant tant malament… Val sí, que ens mengem un forat, que anem massa ràpid, que fem molt kms sí.. i què?? a casa en fem molts més no?

Bé, segurament la raó s’escau per la manera com arreglen les punxades.

Tú què faries si haguéssis llogat la moto i punxéssis?

  • Canviar el pneumàtic
  • Parxe

Doncs sí, pensaries que a lo més barato i ale no? Pos error! Ni una cosa ni l’altra. En la majoria de llocs no tenien pneumàtics de recanvi ni parxes (com em costa dir pegat!). Ho arreglen a base de cola.

Detecten el forat com un s’imagina, inflant el pneumàtic i capbussant-lo amb l’aigua però després no li apliquen el parxe, ho netegen i hi foten una espècie de cola. I com s’aguanta la cola al pneumàtic? Doncs amb calor. Apreten el pneumàtic i la cola amb una espècie de torn, li foten foc i ale, a esperar 20 minuts:

I res, surts d’allà amb la roda ‘nova’ i per fer una tirada més. Una tirada llarga? noooo! Al final vam descobrir que això era una super-xapussa i que hauriem d’haver canviat el pneumàtic sempre que haguéssim pogut. Però ah, “ahora és tarde”.

Aquest homes és el que ens va cobrar més car, ho va fer més malament i va trigar més. Una hora aprox:

Però què haviem de fer? Era diumenge, havíem arrossegat la moto mitja hora a peu per trobar-lo, ens havien remolcat amb cotxe i no hi havia alternativa. Ens tenia agafat pels… pels pneumàtics!

Imprescindibles

Teca

  • Warung Makanan, Ruteng. Carrer Jl Katedral: Lloc super autèntic molt local a preu super local i racions copioses. Sóm els únics bulés (extranjers) i ens tracten bé i ens miren de reúll, com m’agrada estar en el meollo!

  • Lucas Restaurant, Bajawa: Menjar exquisit a bon preu. Bon lloc per sortir de la rutina de fideus i arròs. Nosaltres demanem un peix del dia amb patates i sobretot, guacamole que està boníssim! (ep! i repetim a la tornada).

  • (donuts): A molts poblets tenen les típiques rosquilles amb forma de donut. Són dolces, molt barates i estan bones. Per picar algo dolç entre hores van al pelo!

Dormir

Vam dormir aquí:

  • MJR Ticketing Guest House, Ruteng: Guesthouse super acollidora amb una habitació àmplia i llit gran. El lavabo és compartit però n’hi ha suficients. I sobretot, un esmorzar inclòs que s’hi caga la iaia. Si et quedes amb gana m’ho expliques però no m’ho creuré. És un O-le!
  • Madja Edelweis Homestay, Bajawa, 200.000Rp (12.81€): Habitació petita amb aigua calenta i lavabo petit però dins l’habitació. Just davant hi ha un altre hostel a meitat de preu diuen que estava brut i no hi anem. Esmorzar correcte, free water-refill i et pots fer un te/cafè sempre que vulguis.
  • Estevania Lodge, Moni 200.000Rp (12.81€): Pensió Sense a/c perquè no cal perquè fa fresqueta i dutxa aigua calenta dins l’habitació. Pensió cutre cutre i molt barata (pels preus de la zona). Hi dormim 5 hores i no hi estem més estona així que ja ens està bé però no mata gens.

No compris arak!

Val i per acabar una recomanació de salut bàsica. Així de clar: No compris Arak!

L’arak és un licor de fabricació casolana que pots trobar de camí entre Aimère i Ruteng per tot arreu de la carretera en ampolles de vindre. Sí, com les típiques casetes on venen gasolina, però en alcohol. Només canvia el color i el contingut.

Però, el problema és que per abaratir el preu de la destil·lació i pujar-ne la graduació, el barregen metanol que causa entre d’altres efectes: ceguera, insuficiència renal, convulsions o la mort. Així de ras i curt. Ep, i no ho dic jo eh, ho diu la lonely planet  i nombrosos casos reportats. Queda dit!

I t’imagines què vam fer els tontos de nosaltres no? Doncs sí, el vam provar fent varis xupitos de diferents graduació així com un amb herbes i tal i estaven ben bons (i forts!). Després en vam comprar 3 ampolles. A mi em sonava que hi havia algun problema amb l’arak però no ho sabia del cert així que vam pensar que ho podríem comprar i així ja teniem uns souvenirs ben xulos i una mica d’alegria per quan acabéssim la ruta…

Doncs, res, que després de llegir-ho bé, vam deixar dos litres de diferents graduació d’arak, unes 150.000 rúpies (9.61€), en un racó de l’hotel de Labuan.

Resum

I amb mil aventures a les espatlles i a cavall de la moto, recordarem la Transflores com una de les millores experiències per Indonèsia. Per diferent, per local i pel plaer de conviure amb la gent local: Transflores, t’agrada conduir?

Ah i com sempre, tots els llocs comentats al post estan als recursos, perquè no et perdis.

Clica aquí per descarregar-te els punts del mapa.

Disfruta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada