Phongsali, trekking per la jungla

on

Arribo a Phongsali des de Luang Namptha, un trajecte que acaba essent de dos dies perquè el bus que feia connexió a Udomxai a les 2pm no existeix i cal fer nit entremig.
L’endemà som cinc els que volem agafar el bus, 2 alemanys, 1 suissa, 1 francès i jo. El trajecte acaba sent de 9 horetes en un bus-tanc que no acaba d’arribar mai tot i anar follat per una carretera amb més corbes i forats que asfalt. Arribo trinxat.

L’estació d’autobusos, com sempre, lluny del centre del poble però ens ajuntem els cinc i a base de preguntar aconseguim que una pick-up ens porti gratis. Això sí, després que aclareixin quines bosses de peix ‘congelat’ que treuen d’un bus no-refrigerat pertanyen a la dona de la pick-up. A l’arribar, el Nicolàs, el francès, es fa amic d’uns locals i acabem fent unes cerveses i menjant ‘búffalo’ amb ells abans d’anar a sopar.

A Phongasli, en si, poc a fer. El primer dia anem a mirar junts els preu del trekking a la ‘Travel Lao Agency’ que té bon renom però ens demanen 100USD per un trekking de 2 dies/1 nit així que diem que no i anem a la oficina de turisme que també n’organitza. Finalment acabem contractant allà un trekking 2days/1night amb homestay a una vila Acka per uns 450m KIPS. La resta del dia entre el mercat i pujar una muntanya on hi ha una stupa acaba passant així, de relax.

Trekking

Ole ole. Comencem ben d’hora al matí, negociant el preu del tuktuk que ens porta a l’estació d’autobusos per agafar un bus local perquè ens deixi al mig del no res per començar a caminar. Allà ens trobarem el guia, el Kon. Finalment som 7, els 5 que ens vam trobar a l’estació d’autobusos i un parell de francesos més.

El trekking comença per un camí ample fins arribar a la primera vila acka, on ens reben amb un tè, veiem la gent dutxant-se a la font-dutxa del centre del poble on de l’aigua que cau també beuen els búffals i passem una estona allà.

Després, una mica de pujada per arribar al pic on dinem sobre la típica fulla de banana i descens cap a la vila on dormirem. El descens és caminada per la jungla on el guia ens explica moltes coses, fruites, menjars, serps, cucs, flors, empremptes, etc. Es nota que li agrada la seva feina. I abans d’arribar, dutxa al riu on només arribar, tots els nens del poble marxen.

Acka Village

La vila es genial, 300 persones vivint en cases de fusta on fa 2 anys que ha arrribat l’electicitat i que es dediquen a la canya de sucre i a l’arròs. Dormim a la casa de l’alcalde on té una habitació per nosaltres que acabem tapant amb mosquiteres després de veure escarbats i altres insectes voltar com si els hi invaíssim l’espai. El sopar genial, preparat per les dones Acka que no es deixen fer foto i primer, 2 chupitos de law-law per obrir l’estómac. Després de sopar, 2 més i massatge Acka. Ho rematem amb unes cerveses que compartim amb ells a la taula rodona mentre un fumen i el guia ens explica batalletes.

A la vila hi ha un swing (trapezi) que es veu que només fan servir pel cap d’any (Pai Mai), unes vistes espectacultars i un munt de nens i animals (sobretot gossos, chickens i porcs senglars) que conviuen amb els nens i adults perfectament.

A les 3am em desperto amb els soroll de la gent que amb l’ajuda del frontal es preparen el dinar i per anar a treballar. Van a tallar les últimes canyes de sucre que queden als camps, els hi queda una setmana de feina. Visita al lavabo, i no serà l’única i tampoc seré l’únic (descobreixo l’endemà), la combinació de law-law, sopar, tè i cervesa ha tingut un afecte diurètic…

2n dia de trekking

Esmorzem sticky rice amb combinació de verdures i carn, penauts i alguna fulla que no sé descriure. El trekking del segon dia passa per diferents tribus i en una ens parem a fer una partida de ‘petang’ (petanca) esport tradicional del país. Collons, no és tant fàcil com sembla eh.

Per dinar, al riu, on ens podem banyar tot i que jo no ho faig perquè no vaig tant acalorat com el dia d’abans i tampoc convida tant perquè hi ha bitxos i a més l’aigua no cobreix.

L’experiència per la jungla es brutal perquè el Kon en sap molt i provem algunes arrels que diuen que van bé pel mal de panxa i caminem fins les 3pm. Baldats agafem un bus de tornada a Phongsali.

Day off

L’endmà és un dia de relax. El bus a Luang Prabang surt a les 2pm així que em passo el matí sense fer res, veient-les passar, fent un cafè o un tè, escrivint aquestes línies, parlant amb un local que fa de voluntari i parla anglès després de 7 anys com a monjo. Vaig al mercat a buscar algunes provisions per l’spleeper-bus i esmorzo una noodle soup a les paradetes del mercat.

Començo a descobrir que m’encanten els dies de relax.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada