El dia que me la van clavar

Doncs sí, viatjar és aprendre i sobretot, dels errors.
El dia va començar bé, deixava Hpa-An després d’haver disfrutat molt. Vaig agafar l’autobús i les 8h de trajecte van passar prou bé entre els dos episodis de Narcos, els dos de La Competència, la dormideta i la parada per dinar.
Arribar al hostel també va ser fàcil i l’allotjament estava molt bé.

Em troba

Surto al carrer després d’instal·lar-me a fer un rondo per alguns punts pròxims on era. Una pagoda, el riu, un parc,… La intenció real era anar a la ChinaTown de Yangon a sopar.

Als 2 minuts un nano em diu ‘Hello’ a lo que jo li contesto. Parlem 2 minuts i el tio se m’ofereix a acompanyar-me, que diu que surt de currar i que va en la mateixa direcció que jo. Total, que em deixo portar. M’ensenya el port, el riu, el ferry i la gent que està per allà. En alguns moments sospito però de moment, a part de caminar molt ràpid, tot va bé.

Colegues

Li dic que la meva intenció és anar a Chinatown a sopar i em diu que m’acompanya. Parlem de com de difícil és fer una birra en aquest país i em diu que no tant, que cal trobar el bar, que a les paredetes del carrer no en venen. Total, que anem a un bar a fer una birra. Xarrem un rato i de tant en tant ell parla per telèfon, no l’entenc, és clar.

A l’hora de pagar, li dic que pago jo i ell insisteix en que no, que paga ell, que jo pago lo següent. Finalment li dic que ok i per tant em sembla que tot va bé. 4k KIAT per 2 Myanmar beer.

Cap al moneder

Sortim del bar i al mig del carrer el tornen a trucar. Al penjar em diu que ha de marxar i li dic que vale, que no passa res. M’indica on és ChinaTown i em diu que si li puc donar 1k KIAT per la cervesa que m’ha pagat (que val 2k). Li dic que sí, trec el moneder i comencen els problemes.

No estic habituat amb els bitllets encara així que els he d’anar treient del moneder. No en tinc cap de 1.000, només de 5.000 i de 500. Em diu que amb un de 500 ja li està bé i jo li dic que no, que pago la meva cervesa. Total, que entre bitllets, el tio ‘m’ajuda’ a trobar el que toca. El seu colega que s’havia incorporat minuts abans també ‘m’ajuda’. Total, que em comencen a fotre mà al moneder. Quan me n’adono dic que no, els hi agafo els bitllets, li dono el de 500 i ell em diu que ja està bé.

Total, que ens acomiadem, pero jo ja em temo que no he pogut controlar les 4 mans que hi havia per allà remanant entre bitllets i el moneder…

El cost / guany

Em costa saber quant se m’han endut. Just a l’acomiadar-me faig un càlcul ràpid i em falten bitllets de 10k, els bons… Intento no preocupar-me més del compte i vaig a Chinatown a sopar ja que el mal ja està fet però no m’ho trec del cap, que cabró (ell), que pringat (jo).
Al hostel faig el càlcul, crec que em falten uns 40k KIAT, una pasta, vaja, amb això puc sopar 10 dies, o dormir-ne 5. Total, uns 25 euros. Cabró!

Total, que la broma que un local em passegés per Yangon m’ha costat 25 euros. Pringat que sóc. Però vaja, de tot se n’aprèn no? Aix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada