Nong Kiaw i Muang Ngoi

on

Perdre’s pel Nord de Laos! Això és el que millor es pot fer en aquestes dues petites poblacions.

Nong Kiaw

Hi arribo en bus, una furgoneta de fet, des de Xam Neua, una bona matadeta d’11h de viatge amb parada per dinar i en que a mitg camí, allà, al no res i en zona de tigres se li casca l’embrague i hem de parar. Fantàstic. No sé com però a base de tirar-li oli pel pedal i cargolar no se ben bé què per sota la furgo, la aconsegueixen arreglar.

Nong Kiaw és pau, calma, bellesa, natura i també esports d’aventura. Jo hi vaig passar només una nit i la vaig aprofitar / malgastar a l’hamaca, amb vistes al riu i a la posta de sol, cansat del viatge . Allà, sense fer res, apalancat, oh ja me n’hi entornava.

La ciutat té dos carrers principals a un costat del pont i un a l’altre. El Déu de la ciutat és el pont que creua el riu ‘Nam Ou’ i que ofereix unes vistes espectaculars.

La majoria de hostels, guesthouses i bungalows estan encarats al riu, i pel plaer de les vistes, tampoc és tant car, jo vaig pagar 80m KIPS.

També s’hi poden fer esports d’aventura, les agències es basen amb la gent per dir el preu, és a dir, com més gent, més econòmic i mostren en pissarres fora de la botiga, quanta gent tenen per l’endemà per cada activitat. La veritat és que no en vaig fer cap però en general, em va semblar més car que Vang Vieng, tot i que el paisatge i l’entorn potser s’ho mereix més.

Muang Ngoi

A la ciutat s’hi arriba pel riu, amb un boat public (25m KIPS) i que durant hora, hora i algo et permet disfrutar a més de la bellesa del paisatge.

El poble és un carrer, no més. Hi ha guesthouses de sobres i la majoria també són bungalows al riu. Al ser més aillada també és més tranquil·la. Allà poc a fer-hi:
El primer dia un trekking de 2h amb un malaisi i dos francesos fins a una vila encara més aillada. Allà la gent viu del que té. El David (malaisi) els hi va portar xocolatines pels nens i tabac pels no tant nens així que la rebuda va ser molt grata tot i que em sembla que caritat ni ragals sigui el que necessiten. Els francesos els van donar bolis i jo.. jo res, la veritat és que no hi vaig pensar :(.

Vam estar fent una volta pel poble, veient com treballàven la tela o com tallàven fulles d’un arbre que no era tabac per deixar-les assecar i fer-ne canutillos per fumar.

Al nord de Muang Ngoi, passat el temple també hi ha un dels viewpoints, penso que el millor. Després que un home et cobri l’entrada sense donar-te cap resguard (10m KIPS) pots entrar a una cova i accedir al viewpoint, les vistes son espectaculars. Ep! si està humit compte amb les sangoneres, m’ho van dir uns madrilenyos i no m’ho vaig creure fins que en tenia algunes enganxades a la bamba.

Per per mi, Muang Ngoi és relax, havia pensat passar-hi una nit, però van ser dues perquè s’hi està molt bé. A part, al primer bar que hi ha a la main street fan un buffet per esmorzar (30m KIPS) en que pots menjar tot el que vulguis durant l’estona que vulguis (tès i cafès inclosos). Jo no vaig tenir gana fins les 6 😛

Però realment per mi, Muang Ngoi és això, pau:

Alguna esperiència? Ves-hi!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada