Trdelník

on

És dir trdelník i pensar en la bona olor que desprèn el seu procés de cocció i voler-ne un altre, sí, ja, on?

Abans de res, i perquè no saps com llegir-ho, ni jo com pronunciar-ho, prova de dir-ho com tr-del-nik.

Ara ja podem seguir.

Què és

Doncs és com un pastisset. Bé, és la seva massa, que és dolça i està típicament ensucrada per sobre. La cargolen sobre uns torns que giren i giren infinitament sobre unes brases que el van torrant lentament, li van donant el coloret a torrat i desprenent la olor que va més enllà de la propia botiga, inunda el carrer sencer…

Sabor

A mi els pastissos m’empatxen, així, en general, sí tots tenim defectes tu! Però aquest no eh, perquè realment no ho és. Segurament de textura i sabor està més a prop del croissant que d’un pastís.

Després hi ha la opció ‘gordi’. Que és que com que el trdelník queda buit per dins, es pot farcir de xocolata negra, blanca, crema, gelat, rebossar amb ametlles.. o tot el que se’t pugui ocórrer. Una joia 😉

On

Bé, jo a Praga segur, i no un cop no. Voltar pel centre de Praga és trdelník, parlar de Praga és trdelník. Jo l’associo amb el fred però això és per l’època de l’any que hi vaig estar. No el recordo car tampoc, un bàsic (sense els farcits) eren uns 60CZK (uns 2 eurus i algo) i t’omplia la panxa per algunes horetes 🙂

Si hi vas, ja no et dic que el provis, hi cauràs segur. Si hi tornes, repetiràs.

Diuen que a Praga hi tornes o no hi tornes en funció de si toques l’estatua de San Joan del Pont Carles, jo crec que la gent hi torna pel trdelník! 😀

Per esmorzar, per matar el cuc, perquè sí, un trdelník sempre ve de gust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada