Mrauk U, dones amb la cara tatuada

Dies: 20/05/17 al 25/05/17

Situada en àrea restrigida del país, segura però restringida, no se m’ocorre res millor que anar cap aquesta ciutat. Era una recomanació de la Saskia que hi havia anat i m’ho va dir i entre les notes un “check if it worth for you”. Però no “xequejo” res i hi vaig.

Anada

Primer destí: Pyay. Hi arribo amb un tren que costa quatre duros (comparat al que vindrà), 2k KIAT i triga 7 hores. Les hores al tren passen prou ràpid, sóc l’únic falang del vagó tot i que n’he vist algun altre a l’andana. Entre mirar per la finestra, passejar-me i seure entremig de la connexió dels vagons per veure el paisatge amb més claredat, les horetes passen bé. El tren és un mitjà còmode.

Compro el ticket per anticipat a les guixetes de venta de bitllets, aquí:

Em recorda a l’Ínida tot i que he de dir que el servei que em proporcionen és ràpid i excel·lent.

A Pyay hi arribo al vespre i sense massa a fer vaig cap al hostel. Descarrego i cap al Night Market a fer una mossegada i a planxar l’orella.

L’endemà decideixo que ja en tinc prou de Pyay que vaig a Mrauk U així que pago el tiquet (que primer em pensava que valia 2.800 i no, val 28.000 KIAT!!). El trajecte és de 16h. Una MATADA amb totes les lletres en majúscules. El trajecte requereix creuar una zona de muntanyes que es fa extremadament llarga i pesada, això consumeix gran part del temps, bàsicament per la velocitat que no passa del 30 o 40 km/h. Impossible anar més ràpid entre tanta curva i desnivell. Entremig, varis controls. Els locals passen ensenyat el carnet, els estrangers hem d’anar a una garita especial on ens escriuen quatre dades, res, tràmits i paperassa que no faran servir per res.

Comptava arribar de matinada (5am) segons m’havien dit i així m’estalviava una nit d’hotel però arribo a les 3 així que al final pago hostel (cutre i que feia oloreta a tancat) i dormo allà.

Al bus, amb una ampolleta d’aigua i pelis i més pelis incomprensibles:

Mrauk U, the village

Ciutat envoltada de temples i pagodes. Decideixo llogar bici per veure-les. També aprofito la bici per canviar-me de guesthouse. Faig una volteta a veure si trobo algun falang com jo amb qui comentar la jugada o compartir el jurney, però res, alone in the city així que vaig fent sol. L’entorn és hiper-rural i transportar pollastres amb moto, el més habitual.

El monument més important és el Shittaung. Un temple amb passadissos interiors i plens de buda’s a dins. Resulta que si vas allà has de pagar la taxa de la ciutat (5k KIAT) per veure temples. Un altre temple que m’agrada molt és el Khoe Thaung.

Veig la posta de sol dels 2 punts indicats (un dia a cada lloc, no sé fer màgia) i general ho recordo perquè suo com un cabró tot el dia. Desitjo la pluja que no acabarà mai d’arribar.

Les postes de sol son molt guapes:

Alerta, pels tecnòlegs o enganxats a les xarxes i tal… A dia d’avui (Maig 2017) no hi ha WIFI en tot el poble. Preguntant, descobreixo que l’hotel més car i patrocinat pel govern (MruakU Hotel) sí que en té així que em vaig a fer-me l’interessat per una room (carísssssimes per cert) i demano si em deixen connectar un moment, però és un sí condicionat a que prengui algo. Un cop tinc el password i una cocacola aprofito i me l’apunto. Durant la resta del dia, de tant en tant, m’acosto prop de l’hotel, des de fora és pilla senyal així que al menys la puc fer servir varis cops i em surt més rentable la cocacola. L’endemà en canvi em deixa de funcionar, no sé perquè. Shit!

Chin Village

Després d’intentar sense èxit trobar algú per compartir el trip, acabo pagant l’excursió per mi sol (35k KIAT). La ruta s’ho val. Amb moto fins al riu i des d’allà s’agafa una barca que em puja (al cap d’hora i algo navegant pel riu) fins a la primera Chin Village. De villages perdudes ja n’havia vist per tant, per mi l’atractiu és només veure les dones amb la cara tatuada i sí, Déu ni do.

Com a la majoria d’aquests llocs, ofereixen merdetes per comprar. M’ofereixen també te i un plàtan i acabo caient i compro.

A la segona village més del mateix, quatre dones amb la cara com un mapa, tal qual:

Es passen l’estona intentant-me vendre algo tot i que ja n’hi ha prou de gasto i dic que no i mentre no em convencen preparen aquest combinat de fulla i tabac o no sé què masteguen tot el puto dia i que s’acaba convertint amb els gapos de color vermell. La volta per la village em porta a l’escola i a collir una fruita que acabo pelant i menjant:

Sembla que la història de les dones tatuades té dos orígens. Es diu que fa centenars d’anys el rei feudal es podia casar amb qualsevol dona del poble que ell volgués escollint-la a dit i sense possibilitat de negar-s’hi per part d’ella. Per evitar-ho, els ciutadans i a base de creativitat, van haver de fer alguna cosa per evitar-ho. La idea fou tatuar les cares de les nenes (als 12 anys) per així treure’ls l’atractiu i evitar que fossin desitjades. I ho van aconseguir, ara, a un preu molt alt. La segona història parla que en la segona guerra mundial va tornar a passar el mateix, però aquesta vegada, en comptes de reis feudals, eren els japos els qui buscàven a les dones/nenes. Per sort, d’això ja en fa un munt d’anys i ara aquesta pràctica està prohibida. És per això que ja només queden dones grans amb la cara tatuada.

De tornada, el moto-driver em para al Koe Thaung, un temple amb 90.000 imatges de buda!

Sortida

La sortida és més estòica que l’arribada. Surto a les 7:30 del matí per pillar un bus, i el pillo després d’esperar 1h a l’estació. Però esperava que fos com a l’anada (amb AC) i no, és un bus local, petat de gent i que en 12h m’ha de deixar a Kyauk Padaung per agafar-ne un altre i arribar a Bagan. La cosa surt més o menys. No triga 12h sinó 14 i mitja així que perdo el bus de connexió i per tant n’he d’esperar un altre que ve de Yangon (3h d’espera) des d’on començo a escriure aquest post i veig una repetició d’un partit del madrid.

Finalment arribo a les 2am de l’endemà i per tant 19 hores de trajecte, un pal, arribo brut i suat. Almenys tinc WIFI.

Resum

check if it worth for u“. Les dones tattoo faced són una increïble referència històrica de les atrocitats al món. També hi ha la possibilitat d’acostar-se a platges pròximes. Només cal tenir en compte que es necessita un dia per anar i un per tornar a part dels dies de ser allà. Brutal!

One Comment Add yours

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *