Hpa-An, Uau!

Dies: 15/05/17 al 18/05/17

Arribar un país, trobar-se el caos de la frontera i pensar, on m’he fotut!!

Però la cosa canvia radicalment l’endemà. Sóc a Hpa-An (pronuncia pa-an) i la ciutat en sí no té res d’especial però els voltants hi he marcat un munt de punts al Maps.Me.

Me’n vaig a llogar una moto (5k KIPS, uns 3,5euros) per dia, així que sembla que em podré moure bé. Allà em trobo una noia i finalment compartim transport i aventura el primer dia. Plou així que mal rollete però decidim provar igualment a veure què. Les vistes són espectaculars:

Saddan Cave

A uns 40 min de Hpa-An hi ha la cova més guapa que he vist fins el moment. Cal pagar una entrada de 1k però hi pots entrar a dins i caminar una hora per l’interior. A l’altra punta de la cova, n’hi ha una altra i un llac on pots llogar una barca (i barquero) que et creua per sota la muntanya. Vistes espectaculars.

Al tornar a la civilització apareixen els problemes 😮 La moto es para, el marcador diu que no és xufla però l’arrosseguem fins a una caseta on tenen gasolina dins ampolles d’aigua i la carreguem, perquè la noia insisteix que és això. I… funciona! però al cap de 5 minuts, i lluny de tot es torna a parar! Cagun! La torno a arrossegar fins a un creuament on busquem ajuda. Un tuktukero que passava, després de molt provar, l’acaba engegant, funciona! però al cap de 5 minuts hi torna. Aleshores se’ns acosta un tio, remena una mica per sota la moto i ens treu la pipeta i la torna a connectar, es veu que amb els bonys feia mal contacte. Joder! això és el que havia pensat jo al principi però no l’havia trobat.. no és la derbi variant sport típica precisament.. 😉 més aviat una versió xinesa…

Tornant tornant, amb les carreteres de fang i la pluja…. bony, toll, bony, toll, plas, a terra! sí, sí, ens acabem de fotre un pinyo. Sort que anàvem a 10km/h. Moto enfangada, un pedal tort i algunes rescadetes, res greu. Decidim seguir i arreglo el pedal a base de cops un cop para de ploure 😉 i aquí no ha passat res.

Bat cave

Quan es pon el sol es veu que de la bat cave hi surten ratpenats. Hi arribem a les 6pm però fins les 6:40 allà no hi passa res. Va joder que m’estic pixant! Sóm 15 falangs esperant que passi algo, és mig fosc. De cop i volta, un tio, amb una espècie de tambor em sembla que els desperta perquè comencen a sortir bitxos a tot drap, surten durant 15 minuts seguits a uns.. no ho sé, 10 per segon?, 600 per minut? és un flux de cosetes negres que surten de la cova i es perden a l’horitzó en busca de menjar. Flipant el número que n’hi ha! flipant!! Milers és poc. La pega és que és un pèl tard, fosc vaja i que no es veuen perfecte. Potser es veuen millor des de la base de la cova que des de dalt, on som tots.

Munt Zwegabin

L’endemà al matí decideixo que toca fer una mica d’exercici. Una pujadeta de 2h a la muntanya que corona la ciutat és un plaer pel cos (que necessita esport). La pujada, tot i que és dura, és un plaer per la vista també. El cim, un lloc per descansar i disfrutar de les vistes, descalços això sí, que és una pagoda.

La baixada la faig amb uns holandesos que els cabrons no paren ni un moment a descansar així que baixem en un plis.

Més

I és un no parar Hpa-An, hi ha més punts que visito amb més o menys dedicació, ignoro aquells que requereixen pagament ja que hi ha un punt que les pagodes… com ho diríem, vistes vint, vistes totes…

També jugo a volei amb els locals (que no són massa bons) i on em destrosso uns pantalons que havia comprat a Bangkok, saltant i rebent boles. M’ho passo bé i tot i que inicialment volen apostar i que m’hi jugui pasta, els hi dic que no que jo vaig allà a jugar i passar-m’ho bé, que si juguem bé i sinó també. Finalment juguem i guanyem 🙂 oe!

A costat juguen a takraw.

Menjar: Night Market i San Ma Tu

Si ets una mica foodie, no et perdis ni un lloc ni l’altre. El mercat està a uns 10minuts a peu de la clock tower. És un lloc on pots menjar de tot (creps, cookies de coco, hamburgueses, paan amb cigrons, tomàquets farcits, tofu, etc) a un preu molt ajustat (local price) i al estar a costat del llac pots seure un banc i menjar tranquil·lament.

El San Ma Tu és una recomanació que em fan des del hostel. Demana el que vulguis que ho podràs acompanyar amb 8 o 10 tipus de complements. No em tallo i els provo tots. Alguns amargs i alguns picants, només quatre em fan el pes i passen a la final. Aquests els barrejo amb arròs i arròs…
I per postres, hi ha uns potets amb caramels de cafè i tamarins ensucrats, brutal.

M’estic fotent com un toixó! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *