De Laos a Myanmar

on

Al cap se’m va posar anar a Myanmar i estava a Huei Xai (Laos), prop de la frontera amb Tailàndia. La primera idea era entrar a Myanmar pel Nord per minimitzar distàncies però no és possible, almenys a dia d’avui (2017). Els conflictes que hi ha a aquella zona amb les guerrilles mantenen les fronteres tancades a turistes per tant ho descarto, no cal buscar problemes.
Així doncs, segueixo la idea que em va donar una parella i miro d’entrar a Myanmar per la frontera de Mae Sot.

Com? (Huei Xai – Mae Sot)

La idea és creuar Tailàndia i l’estada allà serà purament de tràmit. Sortir de Huei Xai, creuar la frontera i arribar a Chiang Mai en un dia, descansar i el pròxim dia fer Chiang Mai, frontera amb Mae Sot i directe a Hpa-An. Es pot fer amb dos dies tot i que jo vaig fer una parada d’un dia a Chian Mai.

Temps

Els trajectes són llargs, perquè són molts quilòmetres, hi ha varis trasllats i les carreteres de Laos i Myanmar són complicades (a diferència de les de Thai, que estan molt bé).
Dia 1: Cal 1h per anar de Huei Xai a la frontera. Es perd 1h de tràmits de creuaments de fronteres, segellets, cuetes, etc. I finalment calen unes 5-6 per arribar a Chian Mai. Total, unes 8h.
Dia 2: Cal anar fins a l’estació i arribar una mica abans (1h), agafar el bus fins a Mae Sot (8h), el tuktuk fins a la frontera (0,5h), els tràmits (0,5h), trobar la van i anar fins a Hpa-An (4h). Total, 14 horetes.

Detall

Pel primer dia contracto el servei ‘complet’ de Huei Xai a Chiang Mai en una agència. Val uns 100k KIPS (jo en pago 80k perquè a l’estar treballant allà, redueixen la comissió). Un tuktuk ens porta des del poble fins al ‘bridge’ que és com ells coneixen la frontera. És un pont que separa els dos països, a un costat del riu Mekong hi ha Laos, a l’altre Tailàndia.

Amb poc menys d’una hora som allà. Toca passar controls de sortida de Laos, miren documentació, és tot correcte tot i que realment estic apurant fins l’últim dia vàlid per creurar segons el meu visat d’un mes. Pago una fee de 10k perquè estem fora d’horaris (només són les 5pm peeeerò és dissabte).
Amb l’estampeta al passaport toca esperar un autobús que té la gran feina de creuar-nos el pont. No pago res, desconeixo si és gratuït o ja l’he pagat amb el pack. Aprofito per treure’m els Kips de sobre en un lloc de canvi però no me’ls trec tots perquè em penso que puc trobar un canvi millor (però no, a Chiang Mai descobreixo que hagués estat millor canviar-los tots allà).

El bus ens creua el pont i arribada a l’oficina d’immigració de Thai. Omplir paperassa i cap dins. Es veu que només pots entrar per terra a Thai 2 cops l’any. Estic gastant el meu primer.
Un cop passat el control ens espera una van, som 5. Tres nanos joves que van a Chian Rai i una noia i jo que anem a Chian Mai. El trajecte fins a Chian Rai dura unes 2h, fins a Chian Mai unes 5 en total.

La veritat és que és brutal el canvi un cop s’entra a Thai. Sembla tornar al primer món. M’entren unes ganes tontes d’entrar a un 7eleven, de comprar xocolata (i ho faig :P). Veig que a la nit a Thai hi ha vida, no com a Laos i arribem que ja es ben fosc. La van, després que el tio pari a comprar-se un padthai, ens deixa a l’entrada del centre històric. Chian Mai, maca ella, ens rep amb un diluvi important però els gens catalans (ep!, i els alemanys també) diuen que no cal pagar ni taxi ni tuktuk. Total que camino sota la pluja uns 20 minuts fins a l’hostel (l’alemanya arriba abans, té l’hostel a uns 10min), arribo xop tot i portar capalina.

L’endemà no tinc idea de com arribar a Mae Sot així que aprofitant que és diumenge i que hi ha Night Market, el dedico a no fer res per Chian Mai. Contracto el bus a una agència, em cobra 390Baht (després descobreixo que si ho fas online val 290). La resta del dia faig coses com comprar una guia de Myanmar falsa i de segona mà, canviar els kips que em queden, fer un voltet pel centre, un massatge i el merdes pel night market.

I a menjar una mica també.

Per arribar a l’estació des de Chian Mai cal transport, provo l’Uber i va bastant bé. És rush hour així que triga uns 30min, pago 70baht i aconseguir el cotxe Uber és qüestió de segons, i mira que són les 7am. Em feia patir però va perfecte.

L’autobús, parades de descans i tal pascual triga unes 8h. Jo em pensava que seria menys però no… De oca a oca i d’estació anem a parar a l’estació, així que toca negociar amb un tuktukero el trajecte fins al border. Acabem pagant, un irlandès i jo, 40baht per cap pel servei d’uns 10-15 minuts.

La frontera es creua ràpid, control de sortida de Tailàndia, estampeta al passaport, creuar el pont que torna a separar els dos països, aquest cop a pota, i arribada a l’oficina d’immigració. És ràpid, uns 5 minuts, això sí cal tenir el visat APROVAT (i per tant haver pagat els 50USD) i IMPRÈS per entrar, la foto te la fan amb una webcam, parlar del Barça i del Messi, quatre notes i cap dins i aleshores el xoc!

Val, era a Tailàndia i ara? Caos, cotxes, hindús, gent que et ve a avasellar, carretera sense asfaltar, mil cotxes, bicis, motos, més brut que fa 5 minuts. Sóc a l’Índia o què?? No, però s’hi assembla!

Un home ajuda (o estafa, no ho sé) l’irlandès a trobar el transport cap a Yangon. Jo m’espero. És tard (5pm) així que diuen, no ho sé, que no hi ha opció d’agafar el bus públic. Acabo agafant una van més barata que la primera oferta que ens van fer amb una família de francesos que viatgen durant 5 mesos amb els seus dos nens, la més petita de 2 anys i mig.

I cap al hostel Sue Brothers a sopar i descansar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *